Sylvia Lagarda-Mata nació en Barcelona en 1964 y es una escritora en lengua catalana y castellana, además de creativa publicitaria, guionista y docente.
Desde finales de los años setenta comenzó su actividad literaria muy joven en la revista juvenil Rodamón, donde escribió la sección “Rondalles barcelonines”, una serie de pequeñas leyendas ficticias vinculadas a monumentos y rincones de la ciudad de Barcelona.
Durante varios años trabajó como creativa en agencias de publicidad y también fue jefe de promoción en la Generalitat de Cataluña. Más adelante se dedicó a la creación de guiones cinematográficos y de documentales para diversas productoras y ha trabajado en Televisión de Cataluña, además de impartir clases de comunicación, cine y televisión para profesionales y colaboradores. En distintos periodos ha trabajado de forma independiente como freelance publicitaria y, desde que reside en una población de la comarca del Maresme, ha colaborado con el Consejo Comarcal del Maresme, diseñando carteles y materiales para eventos culturales como la Fira d’Escriptores del Maresme, entidad de la cual forma parte. Una de las constantes de su obra es la recuperación de información histórica, los mitos y las leyendas de Cataluña. Ha publicado tanto obras de divulgación histórica como ensayos, textos infantiles y juveniles, y novelas.
La obra y carrera de Sylvia Lagarda-Mata la sitúan como una cronista y divulgadora de la historia y la identidad de Barcelona y Cataluña, combinando investigación, narrativa histórica y la recuperación de tradiciones, leyendas y episodios poco conocidos del pasado.
Premio Sent Soví de Literatura Gastronómica 2007
Premio Talent-Relat de la Fundación Impulsa Talentum 2017
Premio Santa Eulàlia de Novela de Barcelona 2024
Voces de muerte entre libros (2025)
Premio Santa Eulàlia de Novela de Barcelona
6 de abril de 1840. Tras resolver algunos de los crímenes más famosos de Europa, el célebre detective Auguste Dupin ―ese gran amigo literario de Edgar Allan Poe― llega a Barcelona para investigar los primeros asesinatos en serie de la ciudad. Al parecer, el asesino mata por los libros, y aún hay más: por un libro en concreto. Pronto su leyenda aterrorizó a todos los bibliófilos de la ciudad y saltó a las portadas de los principales diarios. Los primeros crímenes «mediáticos» del país ocurrieron en una Barcelona que fascinaba por igual a pillos de poca monta y a refinados poetas románticos. La historia, basada en una fake new de alcance europeo, quizá la primera de tal magnitud, permite descubrir la misteriosa Barcelona de mediados de siglo XIX, referente para los viajeros más glamurosos del mundo y el mejor escenario de la crónica criminal.
"Voces de muerte entre libros es, ante todo, una novela que brilla por su ambientación. La Barcelona del siglo XIX está tan presente que en muchos momentos, la investigación parece casi un pretexto para pasearnos por sus murallas, sus cafés, sus calles y esa ciudad abierta al mundo, llena de contrastes y de vida. La autora consigue que la imagines con facilidad, que la recorras mentalmente, aunque en algunos pasajes la abundancia de descripciones llega a recordar a una especie de guía turística.
El personaje principal es el de Dupin... si, el de Edgar Allan Poe, que está tratado con respeto y mucho acierto y aunque los relatos de Poe queden lejanos, resulta fácil reconocer en él a un detective coherente, con carisma y bien construido, que encaja perfectamente en la historia y en el contexto que lo rodea. No es una novela de ritmo vertiginoso, sino más bien, de observación y de una atmósfera oscura que recorre todas sus páginas y entre pista y pista, la narración se detiene en narrarnos hechos históricos y en presentarnos lugares emblemáticos de la ciudad, lo que puede frenar un poco la acción, pero también es cierto, que aporta riqueza al conjunto de la historia.
Hay giros y sorpresas que mantienen el interés durante buena parte del libro y en mi caso, estuve muy enganchada y fascinada casi hasta el final, pero justo cuando llega el desenlace baja ligeramente la intensidad y no termina de estar a la altura de todo lo anterior. Aun así, es una lectura recomendable para quienes disfrutan del misterio clásico, de las novelas de detectives y, especialmente, para quienes sienten debilidad por Barcelona y su historia".
Fantasmas de Barcelona (2010)
LA PRIMERA Y ÚNICA GUÍA DE FANTASMAS DE LA CIUDAD.
Puertas que se abren y se cierran solas en el Teatre Romea, pasos que acechan a quien camina por las calles del Raval, misteriosos susurros en la plaza del Rei... Trece itinerarios por distintos barrios de la ciudad condal en los que se documentan hechos sobrenaturales de distintas épocas.
En Fantasmas de Barcelona no hay nada inventado: la Vampira del Raval, el Fantasma de Canaletes, la cabeza encantada que describió Cervantes... Barcelona está llena de espectros y almas errantes que os harán sentir escalofríos cuando paseéis por sus calles.
Este libro es una guía fantasmal para descubrir dónde habita lo sobrenatural. Si sois de los que no creen en fantasmas, espíritus o brujas, quizás os llevéis algún susto. Así que por si acaso, la recomendación de la autora es llevar siempre un buen puñado de ortigas en el bolsillo, el mejor amuleto contra los fantasmas.
UN LIBRO PARA DESCUBRIR LOS RINCONES MÁS ESPECTRALES DE BARCELONA.
El Diable és català (2014)
Des de Ceret, al nord, fins a Tortosa, a l'extrem sud del mapa, i des de Begur, a l'est, fins a Tamarit de Llitera, a l'oest, Catalunya és terra de dimonis. La terra més ufana sota la capa del sol és també la més demoníaca de tot el continent europeu: Tenim més de 70 mots populars per designar el Diable.
La geografia catalana conté 12 coves, 29 torrents i barrancs, 22 estanys i gorgs, 13 castells, 31 ponts... que fan referència al Diable. I també més de 30 entrades directes a l'Infern. El Cavall Bernat de Montserrat és d'origen diabòlic. El manual per fer exorcismes més utilitzat a l'edat mitjana es va editar a Barcelona. Segons l'escriptor Joan Oliver el Diable parla en lleidatà. A la Divina comèdia de Dante trobem tres comtes catalans al Purgatori.
Arreu de Catalunya continuen celebrant-se aquelarres, misses negres, pactes demoníacs i exorcismes. Després de documentar-se durant anys, la periodista Sylvia Lagarda-Mata, torna a submergir- se en la Catalunya més màgica i desconeguda per demostrar-nos, amb el seu estil amè, que El Diable és català. Llegendes, tradicions, indrets i costums que ens mostren la forta vinculació de Catalunya amb l'Àngel Rebel.
Catalunya, terra de pirates (2021)
Aquest llibre —com la Mediterrània— està poblat per pirates, corsaris, vikings, bucaners, negrers… Pirates algerians i turcs, corsaris anglesos i francesos, i provençals, genovesos, venecians… Amb noms mítics com Barba-roja i Barba-rossa, Salah Rais, Dragut i Cacciadiavolo. I Lluna Roja, la dona pirata.
Durant centenars danys Catalunya va ser atacada per pirates i corsaris darreu de la Mediterrània, autèntics lladres del mar que assaltaven poblacions i abordaven vaixells, capturaven cristians i saquejaven i incendiaven esglésies i fortaleses. Les cròniques van documentar aquesta activitat pirata constant, que alhora va originar nombroses llegendes populars.
Catalunya, terra de pirates ho aplega tot per primera vegada i recorre la costa catalana des dAlcanar fins a Salses. I exposa com també els catalans van exercir el corsarisme: van fer esclaus musulmans, van ser negrers i pirates al Carib… Un llibre de referència que reuneix història, llegendes i curiositats sobre la pirateria.
Catalunya, terra de bandolers (2023)
QUE "TOTA CATALUNYA ESTÀ PLENA DE BANDOLERS" JA HO VA DIR UN VIRREI AL SEGLE XVI. I ÉS QUE GAIREBÉ CADA POBLE HA TINGUT EL SEU BANDOLER. MÉS DE 3.000 N'HA ESTUDIAT SYLVIA LAGARDA-MATA I ENS OFEREIX LES SINGULARS BIOGRAFIES DELS 135 BANDOLERS MÉS CONEGUTS, COM SERRALLONGA, LA PERA I PEROT ROCAGUINARDA, O MÉS CURIOSOS, COM TRUCAFORT O LA COMTESSA DE MOLINS.
á Catalunya ha estat terra de bandolers des de l'alta edat mitjana fins gairebe el segle XX: bandolers dels temps feudals, bandolers del període barroc -el mes intens-, i bandolers sorgits de totes i cadascuna de les moltes guerres que han assolat el país. Com que els protagonistes solen ser de les classes populars, L'autora ha hagut de recuperar-los als soterranis i a les golfes amb una persistent feina de buidatge d'arxius municipals i comarcals.
Tot i estar molt presents en l'imaginari català, els bandolers -els seus orígens, els seus fets, el seu resso popular- eren fins ara uns grans desconeguts. Aquest llibre, exhaustivament documentat i alhora ame, esdevindrà el llibre de referencia per a qualsevol persona interessada en el bandolerisme català.
UN LLIBRE DE REFERÈNCIA SOBRE EL BANDOLERISME CATALÀ.
Misteris de Barcelona per no dormir (2013)
Els relats mes esgarrifosos i misteriosos de la historia de Barcelona.
Sylvia Lagarda-Mata recupera les millors histories de Barcelona per no dormir. Assassinats, aparicions misterioses, fantasmes, bombes, misteris encara per resoldre, alguna llegenda urbana... les millors i mes macabres histories de la ciutat comtal explicades per fi al públic juvenil. Una manera de viatjar per la historia negra de Barcelona. Histories reals que et posaran els pels de punta.
Misteris de Catalunya per passar por (2016)
29 HISTÒRIES BASADES EN FETS REALS (O GAIREBÉ REALS).
Sylvia Lagarda-Mata torna amb històries de por per al públic infantil i juvenil ocorregudes al llarg dels segles en qualsevol població de Catalunya. Desaparicions misterioses, fantasmes, indrets sobrenaturals, ovnis, bruixes, rituals màgics, tradicions macabres, vaixells fantasmes, vampirs, homes llop... Llibre pensat per a nens i joves, especialment entre 9 i 12 anys.
La sombra de Magui aún está en el jardín (2020)
La desaparición inesperada de una niña es el punto de partida de este domestic noir ambientado en la Barcelona de los años veinte. Tras su reciente divorcio, mientras vacía el desván de casa de su madre donde acaba de instalarse, Marc Bonet, procedente de una familia acaudalada venida a menos, descubre que su tatarabuelo, Josep Anton Viladalba, había escrito un libro. Intrigado por su contenido, y por el hecho de que la hermana de su bisabuela, Magui, desapareció misteriosamente de la torre familiar cuando apenas tenía seis años, decide pedir ayuda a una abogada para investigar el enigma familiar.En la Barcelona de los años veinte, el inspector Hilario Manzaneda es el encargado de investigar el caso de la desaparición de la niña de los Viladalba.